Teníem pisos però la cerca de llogaters l’havíem deixada sempre en mans de professionals, i la veritat és que tampoc ens anava malament amb l’agència que ens comercialitzava els pisos, perquè els llogaters que ens trobaven no ens havien donat mai cap problema i perquè ens semblava que de preus en sabien més que nosaltres. L’única pega és que trigaven a llogar, però tampoc teníem gaires referències de si unes setmanes (de vegades algun més) era molt o poc, i ens hi jugàvem massa com per tenir ganes de córrer el risc de canviar d’agència per trobar uns llogaters més ràpid però pitjors.
La cosa no va canviar fins que un primer d’agost teníem un pis buit i l’agència, després de no haver trobat llogater en un mes, plegava per vacances. Amb la perspectiva de tenir el pis buit tot el mes estava clar que no hi perdíem res per posar un anunci i ensenyar-lo, perquè el pitjor que podia passar és que tampoc el lloguéssim i l’agència continués ensenyant-lo el setembre, que és el mateix que hauria passat si no haguéssim fet res. A més, el pis era a la mateixa escala on tenim el despatx i a l’agost jo treballava, de manera que em costava poc aixecar-me de la taula quan convingués per pujar un moment a ensenyar-lo, i encara em feia gràcia.
Vaig fer unes fotos, vaig buscar els portals que vaig trobar per posar l’anunci, vaig assegurar-me que tenia qui em fes el contracte si calia i em vaig posar a rebre visites. Tot i que la mestressa de l’agència m’havia dit abans de marxar de vacances que l’activitat a l’agost era nul·la, en una setmana ja havia trobat llogater al mateix preu que l’agència l’havia estat anunciant, i a més m’hi havia divertit.
Des d’aleshores que cada pis que es queda buit el lloguem pel nostre compte, i no crec que lloguem més car que abans (potser més aviat al contrari) però el que és segur és que lloguem molt abans. I és veritat que em costa passar un setmana de vertigen que no em paga ningú amb visites a totes hores que no em deixen fer res més, però també és veritat que acostumat a treballar de cara a l’ordinador, aquesta setmana parlant amb la gent ve a ser com una setmana de vacances. Potser si cada setmana em passés quaranta hores ensenyant pisos no ho trobaria tan divertit, però una vegada de tant en tant és un bon canvi.
